Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell…
deseiximent
Història del dret
Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor.
El vincle feudal es podia trencar a voluntat de les parts, i la possessió del feu revertia al senyor També hi revertia quan el vassall l’abandonava, quan es negava a combatre, o a donar potestat del feu al senyor, o en el cas que el vassall ofengués el senyor o el desafiés aïradament, trencant, així, el vincle de vassallatge Aquest vincle igualment podia ésser trencat pel senyor si desafiava el vassall Aquest desafiament era conegut amb els noms de difidament o acuindament
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…
musclo
Colònia de musclos
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels mitílids, les conquilles del qual assoleixen 8 cm de llargada; és de color negre a l’exterior i d’un blau iridescent a l’interior.
Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani M galloprovincialis , mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú M edulis , molt…
Hugues de Lionne
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de Devolució 1667-68 i…
La Tribuna
Periodisme
Diari barceloní en castellà, independent, iniciat a Barcelona el 30 de març de 1903.
Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael…
Maurice Grammont
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i fonetista francès.
Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…
teatre ‘in-yer-face’
Teatre
Corrent teatral teoritzat pel crític britànic Aleks Sierz.
Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador…
digestió de la cel·lulosa
Biologia
Descomposició de la cel·lulosa (cel·lulosòlisi).
No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’…
Sargon II d’Assíria
Història
Rei d’Assíria (722-705 aC).
General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal regne que convertí en província i s’annexà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina