Resultats de la cerca

És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó

Els tubs, oberts, tenen una amplada mitjana i un so clar i potent També són anomenats flautats

Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…

Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…

El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del…

Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un micròfon i d’un amplificador que…

Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un…

En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia…