Resultats de la cerca

Rep aquest nom quan és situat en la façana de l’instrument

Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…

Són jocs labials de so potent, clar i brillant, que -com també passa amb altres jocs de l’orgue- no és comparable al de cap altre instrument no ’imita’ el so de cap instrument Provenen de la primera divisió de jocs que es feu en l’orgue gòtic tardà, en què foren separats de la resta que formava tota una gran mixtura Blockwerk Ja al principi del segle XVI, Gabriel Capdebós construí l’orgue de l’església de Sant Mateu de Perpinyà 1516 amb "3 divisions de veus flautat, divisió argentina i orgue ple" La família dels flautats abraça tot l’espectre sonor audible La seva síntesi origina la gran…

Del llatí ponere, positum , és un instrument transportable que resta collocat sobre una taula o, si és més gros, sobre el terra Fou molt representat en les miniatures medievals Normalment, els orgues positius estan equipats amb mitja dotzena de jocs, quasi sempre amb la base d’un joc principal o cara de 4'

El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de boix tornejada, amb 7+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i set per als altres dits, en l’altra, més 2 forats de sonoritat a l’extrem inferior, prop de l’obertura o boca, al qual s’insereix una llengüeta doble a l’extrem superior Els forats digitals són de diàmetre creixent d’agut a greu, és a dir, a mesura que s’acosten a la boca o obertura del tub Conegut també com a grall de pastor o grall de cornamusa, pot ser emprat com a instrument…

El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada per l’encant de…

Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C Monteverdi La…

La seva funció pot ser doble, ja sigui purament estructural, de reforç per a contrarestar la pressió dels ponts i la tensió de les cordes, o bé com a elements transmissors de les vibracions, convertint-se en estructures responsables de la qualitat del so