Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
mestre
Música
Nom que hom dóna popularment als directors d’orquestra, i, per extensió, sovint també a d’altres professionals de la música.
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la baixa edat mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors els quals allotjava sovint en la pròpia casa.
Era proveït per contracte i retribuït En els oficis divins era supeditat al cabiscol escola de cant En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral com en el cas de Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a la ciutat de Mallorca almenys el 1545…
mestre de capella
Música
Director d’una capella de música.
A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister , era equivalent al director d’una orquestra privada o petita Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors D’ell depenia l’organista A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’escriure…
mestre de capella
Música
Director d’una capella de música.
Bibliografia Complement bibliogràfic Respuesta,a la censura, o primer papel, que hizo D Joachin Martínez, Organista de Palencia, contra el que imprimió el licenciado Francisco Valls, Maestro de Capilla de Barcelona, en defensa de la entrada, y demás circunstancias del tiple segundo, que compuso en la Scala Aretina, sobre las palabras Miserere nobis , 1718
mestre de cant | mestra de cant
orgueneria
Música
Art de construir orgues, exercit pel mestre orguener.
El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…
música d’Elx
Música
Música desenvolupada a Elx (Baix Vinalopó).
Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en commemoració de la…
música de Cambrai
Música
Música desenvolupada a Cambrai (França).
Situada en el punt de confluència de diversos regnes, Cambrai gaudí durant molts segles d’una situació geogràfica perfecta per a esdevenir un centre de difusió internacional de la música La presència, ja des de la Baixa Edat Mitjana, de nobles mecenes i d’una classe burgesa facilitava també el desenvolupament d’una vida musical rica, centrada sobretot en les escoles de trobadors Però la seva importància en la història de la música està lligada sobretot a la maîtrise , que sota la direcció de Guillaume Dufay esdevingué una de les escoles de música més prestigioses durant gran part del segle XV…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina