Resultats de la cerca

Feu estudis de comptabilitat i, a partir del 1949, començà a estudiar l’oboè de forma autodidàctica Les seves interpretacions meresqueren el suport de diversos jurats de concursos internacionals el 1954 obtingué un segon premi al Concurs de Munic, l’any 1957, la medalla d’argent del Concurs de Moscou, i el 1959, el primer premi dels concursos de Praga, Viena i Ginebra Formà part de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio France durant més de vint anys Sovint tocà també música de cambra al costat del llaütista Daniel Fournier, i enregistrà obres del Barroc francès amb el…

Fou alumne de la Hochschule de Viena, on estudià amb Leopold Wlach clarinet i Bruno Seidlhofer piano Amb només quinze anys, finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou contractat com a clarinetista de l’orquestra de l’Òpera de Viena i del 1955 al 1983 fou el clarinet solista de l’Orquestra Filharmònica de Viena Es retirà el 1995 Feu una important carrera com a solista i també nombroses incursions en el camp de la composició, habitualment amb obres de música de cambra Entre les seves obres cal destacar la paràfrasi per a quintet de vent sobre La vídua alegre de F Lehár i el quartet per a…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual enregistrà moltes…

Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que dirigia Nikolaus Harnoncourt,…

A nou anys començà a tocar l’orgue de la catedral de Dole Després de la guerra inicià els estudis musicals a París i el 1951 fou nomenat titular del gran orgue de Saint-Germain l’Auxerrois Combinà les seves actuacions amb les tasques pròpies d’organista, s’interessà per l’estudi de la interpretació de l’orgue des de la perspectiva històrica, i esdevingué un gran investigador de l’instrument i les seves possibilitats Del 1959 al 1979 ensenyà al Conservatori d’Estrasburg, el 1979 ho feu a Besançon, i del 1986 al 1996, al Conservatori de París Parallelament a la docència i la recerca,…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí de docent a l’…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1953 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lieja, amb la qual debutà en el paper titular de Lakmé , de L Delibes El 1956 cantà al Théâtre de la Monnaie de Brusselles i el mateix any es presentà a l’Òpera Còmica de París, on el 1962 participà en l’estrena de Princesse Pauline , de H Tomasi Posteriorment actuà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i a l’Òpera de París Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , destacà en diverses òperes de Ch Gounod, J Massenet, M Ravel i G Verdi en teatres europeus…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Henneberger piano, A Kranhals direcció i G Güldenstein teoria Posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Basilea, on fou deixeble de Walter Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabats els estudis en aquest centre 1952, inicià la seva carrera com a director al capdavant de cors i orquestres d’aficionats El 1955, gràcies a una beca, anà a Alemanya a estudiar a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou alumne de G Bialas i W Fortner El 1956 i el 1960 assistí als Cursos de Darmstadt El 1968 retornà a Suïssa i ocupà la plaça de professor…

Estudià ciències a la Universitat Metropolitana de Tòquio, i des del 1958 ensenyà física en diverses institucions i universitats de la ciutat La seva formació com a compositor fou totalment autodidàctica, i la seva obra, la major part de la qual és experimental, es basà en la combinació de diferents tècniques compositives occidentals i la música popular japonesa Del 1957 al 1960 tingué una etapa d’experimentació serialista En el catàleg de la seva obra sobresurten algunes obres electròniques i l'òpera Sara 1960

Vida Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux , i tres madrigals seus, fan allusió a Luchino Visconti mort el 1349, la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349 Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio , fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio , possiblement amb motiu del matrimoni, el 1360…