Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
jazz-band
Música
Expressió en desús que designa un conjunt instrumental de jazz, especialment dels estils Nova Orleans i Dixieland.
Fins aproximadament el 1960, als Països Catalans, l’expressió "un o el jazz-band " feia referència a la bateria, atès que a partir de la dècada del 1920 s’associà aquest llavors nou instrument a la llegenda que apareixia pintada sobre la membrana anterior del bombo amb el nom de la banda seguit de " jazz-band "
gamba
Música
En l’orgue, joc labial obert, cilíndric o lleugerament cònic, i de talla estreta.
És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran desenvolupament en l…
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’orgue, etc,…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
fiato
Música
Aire procedent de l’expiració pulmonar emprat pels cantants i instrumentistes de vent en l’emissió dels sons musicals.
En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest control és l’…
estructura
Música
Conjunt d’elements interdependents en què cadascun d’ells es defineix per les relacions que estableix amb la resta.
Els membres d’una estructura estan, doncs, internament vinculats i dependran els uns dels altres, per la qual cosa cada membre és conseqüència i, a la vegada, causa dels altres En aquest sentit, una peça musical és també una estructura En efecte, el punt culminant de la peça es determina en relació amb el conjunt d’aquesta, ja que la mateixa sonoritat considerada com a culminant en una obra pot no ser-ho en una altra el caràcter reexpositiu de la part A en una forma ternària A-B-A dependrà de la seva posició en el conjunt de la peça i no d’alguna característica interna finalment, la presència…
stretto
Música
Terme que indica una acceleració de tempo en una secció conclusiva; l’acceleració mateixa.
Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1, Tarantella Per…
espasí

Espasí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consta d’una espasa de ferro i una petita vara, també de ferro, que la percut Conjuntament amb la flauta, el tambor i les castanyoles, forma part de la formació instrumental pròpia de tocates i balls tradicionals de l’illa d’Eivissa S’acostuma a construir per encàrrec i sovint incorpora algun motiu ornamental identificatiu, com ara les inicials de qui l’ha encarregat
escapament
Música
Part de la mecànica del piano que permet al martell desenganxar-se del mecanisme que l’impulsa contra la corda abans que es produeixi l’impacte.
En quedar lliure el martell, aquest fa l’última part del seu recorregut per la pròpia inèrcia, fins a percudir la corda, i no troba cap resistència per a retrocedir fins a la posició inicial Així s’evita que el martell es mantingui en contacte amb la corda o massa a prop mentre la tecla estigui abaixada, impedint la seva lliure vibració Tot i que alguns sistemes molt simplificats han prescindit pràcticament d’aquest mecanisme, ja des dels primers models de B Cristofori s’aplicaren al piano diversos sistemes d’escapament que culminaren en els perfeccionaments introduïts per S Érard amb el nom…
entrée
Música
Dansa amb caràcter pantomímic inclosa en el ballet de cour francès del segle XVII i en l'opéra-ballet del XVIII.
Així com els récits separaven el ballet en actes, les entrées separaven els actes en escenes El terme entrée també apareix al final del segle XVII en la suite instrumental per a designar una peça que imitava l’estil de les entrées de l' opéra-ballet o, com a sinònim d’obertura o preludi, per a designar la peça amb la qual començava entrada