Resultats de la cerca

Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos Aires, on actuà a…

Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran…

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers…

Encoratjada per Concepció Badia, seguí la carrera de cant al conservatori del Liceu El 1956 debutà al Gran Teatre del Liceu amb La favorita s’hi destacà també amb El giravolt de maig Toldrà, diverses òperes de Mozart i l' Orfeo de Gluck També conreà el lied i en feu recitals per Europa i el nord d’Àfrica Enregistrà òperes, sarsueles i cançons catalanes i collaborà amb moltes entitats musicals catalanes

Debutà a Parma amb Turandot 1927 i actuà regularment a la Scala de Milà 1929-50 Destacà en la interpretació d’òpera verista i en Manon , de Massenet Fou la primera intèrpret d’ Il Campiello 1936 i de La dama boba 1939, de Wolf-Ferrari El 1941 feu la seva presentació al Liceu de Barcelona

Formada amb Agostino Roche, debutà a Torí 1930 amb l’ Elektra de R Strauss Especialitzada en repertori verdià i verista, mantingué també en actiu òperes antigues Poliuto , de Donizetti, La vestale , de Spontini Actuà sovint al Liceu de Barcelona 1947 a 1954

El 1916 debutà a la Scala de Milà L’èxit assolit a Torí 1918 amb Rigoletto li valgué la protecció de Toscanini i una carrera brillantíssima a tot el món Cantà al Liceu de Barcelona en 1930-31 i en 1941-42 Des del 1943 es dedicà al teatre i a l’ensenyament del cant

Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…

És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol 6 , soprano…

Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets el resultat…