Resultats de la cerca

Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’han de…

A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók

Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l…

Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics en una altra…

La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu segles XVII i XVIII i un gran nombre d’autors de l’època, com ara JH d’Anglebert, J Blow, CPE Bach, JPh Kirnberger, FW Marpurg o J Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple acompanyament sinó que sovint incorporava…

Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime

El seu nom indica un procediment típic de l’arpa, com ho és també dels altres cordòfons pinçats, amb teclat o sense clavecí, guitarra Amb tot, hom ha escrit passatges arpegiats per a gairebé tots els instruments Els acords que, en cordòfons de teclat, cal tocar arpegiats ràpidament i mantenint simultàniament les notes un cop atacades són escrits actualment com a tals acords amb una línia ondulada vertical al seu davant, si han d’ésser executats en sentit ascendent, i si no, hom afegeix una fletxa davant la línia ondulada indicant el sentit descendent

Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann, exposada en Vereinfachte Harmonielehre ’…

L’objectiu de la duplicació és el de reforçar les notes més importants de l’acord reflectint, en certa mesura, l’ordre i les repeticions que apareixen en la sèrie dels harmònics Com a conseqüència d’això, s’evita la duplicació de notes com 7es i 9es i més en general totes les dissonàncies ja que, en ser notes de resolució melòdica obligada, la seva duplicació podria provocar l’aparició d’octaves paral-leles si les dues veus fan el moviment prescrit o contrasentits melòdics en la veu que, per evitar els parallelismes, no faci el moviment predeterminat El cas més reglat és el de la duplicació…