Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Lina Pagliughi
Música
Soprano nord-americana d’origen italià.
Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà Lucia di…
Ferruccio Tagliavini
Música
Tenor italià.
Estudià cant a Parma i a Florència i debutà en aquesta ciutat el 1938 com a Rodolfo La bohème Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, on aparegué en les diferents temporades entre el 1947 i el 1954 i del 1961 al 1962 Destacat tenore di grazia , s’especialitzà en papers com el de Nemorino L’elisir d’amore , que interpretà en el seu debut al Covent Garden de Londres 1950 amb la companyia de la Scala de Milà Es presentà amb èxit als principals teatres europeus i de l’Amèrica del Sud especialment el Teatro Colón de Buenos Aires, a més dels Estats Units Enregistrà diversos documents…
Giuseppe Vecchi
Música
Filòleg i musicòleg italià.
Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la revista de filologia…
Pietro Pariati
Música
Poeta i llibretista italià.
Diplomàtic al servei del duc de Mòdena, després d’una missió a Madrid fou empresonat 1696-99 Entre el 1699 i el 1714 treballà amb l’editor Apostolo Zeno a Venècia Posteriorment es traslladà a Viena, on fou nomenat poeta imperial, i, a partir del 1718, tornà a collaborar amb Zeno El 1729 fou substituït per Pietro Metastasio, del qual és, en part, un precursor, tot i que, a diferència d’aquest, en l’obra de Pariati predomina l’aspecte còmic i satíric Cal esmentar les tragicomèdies Don Chisciotte in Sierra Morena 1719, Alessandro in Sidone 1721, ambdues en collaboració amb Zeno i amb música de…
Alfonso Fontanelli
Música
Compositor i poeta italià d’ascendència nobiliària.
Es formà musicalment amb Salvatore Essenga, juntament amb Orazio Vecchi La tardor del 1584 fou elegit per a supervisar la visita a Reggio dels ducs de Ferrara En 1586-1620 estigué al servei de diversos membres de la família d’Este, i ocupà càrrecs de caràcter polític i musical a la seva cort El 1588 entrà a formar part de l’Accademia dei Parteni a Ferrara El mateix any fou nomenat cavaller de la cort ferraresa, on desenvolupà un paper polític important, i al cap de poc temps s’ordenà de sacerdot Visqué a Ferrara, Mòdena, Roma, Florència i França El 1594 fou escollit per a fer d’escorta del…
Ludovico Ariosto
Música
Poeta italià.
És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano
escola musical de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat.
El primer document relatiu a la música a Montserrat data del principi del segle XIV, si bé la presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir La institució més original de l’abadia és l’ Escolania de Montserrat Els primers monjos músics coneguts són Jeroni Rotés actiu del 1515 al 1571, Jeroni Castell del 1586 al 1621 i Joan Graner del 1588 al 1600 L’any 1539 fou construït un orgue de mil cent tretze tubs en l’església antiga La sèrie de compositors de qualitat s’inicià al segle XVII amb Joan Marc 1582-1658 Seguiren Jaume Vidal 1606-89, Joan Gelonc 1620-71, Francesc Rossell 1630-…
Etelka Gerster
Música
Soprano hongaresa.
Estudià amb M Marchesi a Viena G Verdi, després d’escoltar-la, li donà suport perquè fes el paper de Gilda en el seu debut al Teatre La Fenice de Venècia, el 1876 L’any següent es casà amb l’empresari Carlo Gardini, i a partir de llavors desenvolupà la seva activitat professional principalment entre Anglaterra i els EUA, on rivalitzà amb A Patti El seu repertori inclogué bàsicament obres de Mozart, Rossini, Donizetti i Verdi Encara que des del 1885 la qualitat de la seva veu anà minvant, no es retirà dels escenaris fins el 1890, amb La sonnambula , al Covent Garden Els últims anys de la seva…
Paper de Música
Música
Associació catalana de música creada el 1988 per Gemma Romanyà i Valls i constituïda com a entitat sense ànim de lucre el 1993.
Els seus objectius principals són la difusió de la música culta fora dels grans centres urbans, i la formació i promoció de joves intèrprets Amb aquesta finalitat, programa anualment un cicle regular de concerts i recitals organitza també el Concurs Paper de Música per a la Promoció de Joves Intèrprets, el Curs Internacional de Música de Cambra, amb el patrocini de l’Ajuntament de Capellades i el curs de Lied Té com a espai de les seves activitats la Sala Paper de Música de Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…