Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
música de Letònia
Música
Música desenvolupada a Letònia.
La capital és Riga Música culta Fins al segle XII es tenen poques notícies sobre l’existència d’una música culta a Letònia Durant segles els letons foren serfs al servei dels cavallers teutons, i la població germànica marcà la història de la vida musical al país Se sap que al segle XIII tenien lloc representacions de misteris, camp en què destacava la catedral de Riga, que disposava d’una escola annexa i d’un cor, documentat des de la meitat de la centúria El segle XVI portà el luteranisme, i fou llavors que aparegueren els primers llibres de cants en l’idioma autòcton Al segle…
Eugen Francis Charles d’ Albert
Música
Compositor i pianista alemany d’origen escocès.
De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F Busoni
Eugen d’Albert
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor alemany.
Deixeble de Liszt, n'edità diverses obres Fou director del conservatori de Berlín Transcriví per a piano obres de Bach per a orgue És autor de música instrumental i de deu òperes, entre les quals Tiefland 1903 i Liebesketten , inspirades, respectivament, en Terra Baixa i La filla del mar , d’Àngel Guimerà
Sergej Mikhajlovic Eisenstein
Música
Director cinematogràfic letó.
Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka 'La vaga', film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra L’any següent rodà la seva obra mestra El cuirassat Potemkin La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a collaborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij 'Ivan el Terrible' Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges cinematogràfiques, de…
Arvid Jansons
Música
Director d’orquestra letó.
Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…
Grzegorz Fitelberg
Música
Compositor, director d’orquestra i violinista polonès.
Estudià al Conservatori de Música de Varsòvia fins el 1896, any en què guanyà el Premi Paderewski amb la Sonata número 1 per a violí Fou violinista al Teatre Wielki i a l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia i el 1904 debutà com a director al capdavant d’aquesta formació A partir del 1908 en fou el director Formà part del grup Mloda Polska 'Jove Polònia' al costat de K Szymanowski i altres compositors El 1906 dirigí a Varsòvia i a Berlín obres dels seus membres Acompanyà com a director els ballets de Serge de Diaghilev en diverses gires europees De retorn a Varsòvia dirigí l’orquestra…
Eva Graubin
Música
Violinista letona.
Fou deixebla de Voldemar Sturesteps Es traslladà a Moscou, on estudià amb Feliks Andrejevskij i Jurij Jankelevic Després anà a Londres, on coincidí amb Szymon Goldberg L’any 1968 contragué matrimoni amb el diplomàtic xilè Roberto Bravo i obtingué el permís per a fixar la seva residència fora de la Unió Soviètica L’any 1972 guanyà el Concurs Internacional d’Ourense La seva carrera de solista internacional es veié interrompuda per un greu accident automobilístic, l’any 1976 Tres anys després reprengué l’activitat concertística, que compaginà amb la docència al Conservatori de Música de Barcelona
música letona
Música
Art musical conreat a Letònia.
La tradició popular se centra en cançons o dainas que remunten a l’edat mitjana Instruments populars típics són el kokle o arpa, els bungas o timbals i diversos tipus de trompes Més tard, la influència germànica i italiana dominà la vida musical, centrada sobretot a Riga, on Wagner fou director d’orquestra 1837-39 La dominació russa restringí la vida cultural fins a la independència 1918 L’any següent fou inaugurada l’Òpera de Riga Aviat es destacaren diversos autors, com A Kaliniṇš, autor d’òperes, com Banuta 1920 i Hamlet 1936, F Mediṇš i A Jurjaṇš, musicòleg i autor de música simfònica
Abraham Zvi Idelsohn
Música
Musicòleg i compositor lituà d’origen jueu.
Fou educat com a cantor en la música tradicional jueva a Filzburg Posteriorment estudià a Berlín i a Leipzig Visqué una temporada a Jerusalem 1906-21, on es dedicà plenament a la recerca de la música hebraica El 1910 fundà el primer Institut de Música Hebrea i el 1914 publicà el primer dels deu volums de Theasaurus of Hebrew-Oriental Melodies , obra completada el 1932 El 1922 es traslladà als EUA, on ensenyà a la Universitat de Cincinnati 1922-30 i, des del 1924, al Hebrew Union College , de la mateixa ciutat La seva investigació destaca pel descobriment de les comunitats jueves orientals com…
Bernat Vivancos i Farràs
Música
Compositor, organista i pianista.
S’inicià en la música al costat del seu pare, Josep Maria Vivancos, organista a Barcelona Professor de composició i d’orquestració de l’ESMUC, des de l’any 2003 A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat i posteriorment completà la seva formació amb Maria Canals piano i David Padrós composició També cursà estudis a París i Noruega La música coral ocupa una part important del seu catàleg, tot i que també destaquen les seves composicions per a orquestra, com La ciutat dels àngels 2002, guanyadora del concurs Gaudeamus d’Amsterdam Blau , estrenada per l’OBC el 2006, i Còdex Tres glosses…