Resultats de la cerca

Consistí en una mena de balada èpica o narrativa, d’expressió malenconiosa i elegíaca S’acostumava a acompanyar amb instruments de corda pinçada autòctons, com la kobza o la bandura Alguns compositors del segle XIX s’hi inspiraren per a les seves obres, com ara F Liszt, PI Cajkovskij o, molt especialment, A Dvorák Dumky , 1890

A la recerca d’una major simplicitat, fou cultivat especialment al final del segle XVIII pels compositors de la Segona Escola de Berlín JAP Schulz, JF Reichardt, CF Zelter i influí sobre les següents generacions de compositors alemanys com F Schubert, R Schumann i J Brahms Aquest tipus de lied acostumava a portar la indicació de tempo Im Volkston 'a la manera popular'

El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák

En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc

Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles…