Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
fonamental
Música
Dit del so bàsic d’un acord.
També és aplicable al so generador de la sèrie dels harmònics i al so bàsic d’una escala modal, habitualment anomenat nota final o tònica
son
Música
Estil bàsic del folk cubà.
És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que incorpora una…
notació dasiana
Música
Sistema de notació que es coneix sobretot perquè és l’emprat en els tractats Musica Enchiriadis i Scolica Enchiriadis, del segle IX, per a descriure els primers exemples de polifonia (organa) de la història de la música occidental.
El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia , que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació re2-mi2-fa2-sol2 els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre Els signes de la notació dasiana es colloquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síllabes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva…
Francisco Salinas
Música
Organista i teòric castellà.
Cec des de la infantesa, estudià orgue i humanitats a la Universitat de Salamanca, on fou professor de música 1567-87 El seu tractat De Musica libri septem 1577 és bàsic per a conèixer nombroses melodies tradicionals del s XVI
quinta
Música
Interval de cinc graus de l’escala diatònica.
Té tres formes diferents la justa alguns autors l’anomenen major , que comprèn tres tons i un semitò, l' augmentada i la disminuïda que alguns autors anomenen menor La quinta justa és una consonància perfecta i és un interval bàsic de la música occidental
escola de Viena
Música
Nom donat al cercle de compositors agrupats entorn d’A.Schönberg, entre els quals destaquen A.Webern i A.Berg.
L’objectiu bàsic del grup consistia en la superació del sistema tonal de la tradició musical occidental, que consideraven exhaurit en les seves possibilitats creatives Desenvoluparen, en conseqüència, el mètode dodecatònic i donaren el mateix valor a totes les notes de l’escala harmònica
Joseph Matthias Hauer
Música
Compositor austríac.
Fou el descobridor del principi bàsic de la música atonal i dodecatònica Escriví Nomos 1912 per a piano i cordes, la cantata Wandlungen ‘Passejades’ 1927 i l’òpera Salammbô 1930 també té alguns escrits teòrics Deutung des Melos ‘Significació de la melodia’, 1923 i Zwölftontechnik ‘Tècnica dodecatònica’, 1926
espigueta
Música
En l’orgue, joc labial tapat, de talla ampla, amb terminació de xemeneia.
Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 rarament de 16', 2’ i altres mutacions També pot formar part de les fileres greus de la corneta Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu final del segle XV fins als instruments moderns
proposició
Música
Element formal més petit que la semifrase i més gran que el motiu.
La proposició acostuma a abraçar dos compassos i a estar constituïda per una sèrie d’elements motívics que proporcionaran el material temàtic bàsic del tema La proposició s’identifica amb la idea bàsica que es repeteix en la presentació d’una frase tipus sentence vegeu els dos primers compassos de l’exemple 3 de frase o amb cadascuna de les dues parts que poden compondre l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu els compassos 1-2 i 3-4 de l’exemple 2 de frase
walking bass
Música
En jazz, línia tocada en pizzicato pel contrabaix en valors iguals consecutius (generalment negres).
Les notes normalment es mouen per graus conjunts o en patrons intervàllics no necessàriament restringits a les notes principals de l’harmonia Aquesta manera de tocar sorgí quan els patrons de stride piano començaren a entrar en desús El seu primer desenvolupador fou Walter Page durant el període comprès entre el final dels anys vint del segle XX i el principi dels trenta Esdevingué, i és, el sistema bàsic d’acompanyament del contrabaix en el jazz En l’estil de bugui-bugui per a piano, és un patró repetit de mà esquerra en octaves
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina