Resultats de la cerca

Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf

És, en realitat, una noia raptada a Itàlia —país evocat en el lied Kennst du das Land wo die Zitronen blühn ‘Coneixes el país dels llimoners en flor', musicat per Beethoven, Schubert i Wolf, i traduït al català per Joan Maragall— pels zíngars i rescatada per Meister Basant-se en la seva història, A Thomas compongué una òpera homònima, amb llibret de M Carré i J Barbier 1866 fou estrenada a Barcelona el 1875

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…

Originaris de Ieper Flandes occidental, Bèlgica, foren molt actius, innovadors i influents a l’Europa occidental entre el 1475 i el 1635 El primer d’ells, Victor, ja fou un orguener de prestigi Treballà a Kortrijk, Saint-Omer i Lilla Continuaren l’obra el seu fill Michiel i el seu gendre Matthijs de Wulf Michiel treballà de jove a Salisbury cap al 1530 De nou a Ieper després de la mort del seu cunyat, romangué en el taller familiar fins als volts del 1570, treballant intensament al sud-oest de Flandes El succeí el seu fill Jan, que entre el 1572 i el 1580 treballà amb els orgueners Hans…

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

Sovint amplia l’acompanyament a altres instruments Une flûte invisible , de C Saint-Saëns, per a veu, flauta i piano les Chansons madécasses , de M Ravel, per a veu i tres instruments o a l’orquestra Les nuits d’été , d’H Berlioz, o Shéhérazade , de M Ravel Els seus orígens es remunten a la primera meitat del segle XIX, quan cantants com L Lablache i Adolphe Nourrit divulgaren durant els anys 1820-40 els lieder de F Schubert per tot França D’aquí nasqué la voluntat de reformar la romance , forma arrelada al segle XVIII i a la tradició de l' opéra-comique i que utilitzava textos…

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…