Resultats de la cerca

Estudià història de la música a Viena amb G Adler i es doctorà el 1908 El 1912 completà els seus estudis a la Universitat de Berna, on posteriorment fou professor i catedràtic de musicologia 1927-46 És autor d’una sèrie de publicacions molt importants en la història de la musicologia, entre les quals destaca Grundlagen des linearen kontrapunkts 'Bases dels contrapunts linears', 1917, obra en què examina la linealitat i els aspectes motors de la melodia i amb la qual obtingué reputació internacional Destaca també el seu estudi sobre Bruckner 1925, on, a més d’oferir una acurada biografia…

Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la revista "Estetika" 1969-71…

A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor desigual

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric, filosòfic i…

El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que derivava de la…

El 1875 entrà al Conservatori de Moscou per estudiar piano, teoria i composició amb PI Cajkovskij, S Tanejev i N Hubert Del 1881 al 1884 visqué a Kozlova, on dirigia cors de treballadors i orquestres d’aficionats El 1887 entrà a treballar a l’Acadèmia Sinodal de Moscou -que el 1918 passà a dir-se Acadèmia Coral del Poble-, de la qual fou director a partir del 1910 fins que aquesta s’incorporà al conservatori 1923 Amb el cor de l’acadèmia, el 1911 viatjà per Europa fent concerts Estudiós de la música religiosa i del folklore rus, escriví estudis importants sobre aquests dos temes La…

El hip-hop és una manera d’entendre la cultura musical que se sustenta en quatre pilars el grafit art de dibuixar en espais públics amb esprais, el breakdance estil de ball sincopat i summament àgil, el discjòquei i l’MC recitador que canta o ‘rapeja’ sobre les bases que disposa el discjòquei Sorgí parallelament a la irrupció de la tècnica recitativa anomenada rap L’expansió d’aquest estil musical al llarg dels anys vuitanta i noranta el consolidà com el més innovador i popular entre les noves generacions El hip-hop com a manera d’entendre la vida es convertí en un model de referència al món…

S’inicià a l’Escola de Música de Belgrad, i posteriorment fou alumne de W Kerschbaumer a Berlín Amplià la seva formació musical a Praga amb B Karel composició i A Šima piano, i assistí a les classes magistrals de J Suk En acabar els estudis es dedicà a la docència a Belgrad Ha estat membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts Autor prolífic, la seva música ha passat per diferents estils Després de l’època que s’estigué a Praga, en què usà la tonalitat barrejada amb elements populars, durant el període de postguerra retornà a les bases tonals i a les estructures convencionals, sense…

Estudià a Cambridge 1632-40 El 1640 fou ordenat de clergue i el 1649 començà a impartir classes de geometria a Oxford Wallis fou un dels matemàtics més importants anteriors a I Newton, i la seva obra més destacada, Arithmetica infinitorum 1655, posà les bases del càlcul integral i diferencial Els seus estudis sobre música se centraren en tres camps diferents En Of the Trembling of Consonant Strings Dr Wallis’s Letter to the Publisher concerning a New Musical Discovery 1677 descriví els experiments i conclusions, propis i de William Noble, sobre els sons harmònics produïts per cordes polsades…