Resultats de la cerca

El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de Barcelona

Les lletres son tant en castellà com en català Està molt arrelada entre els gitanos catalans, tot i el seu origen relativament recent, entre els anys cinquanta i seixanta del s XX N'han estat els principals difusors i creadors Antoni González El Pescaílla , gitano del barri de Gràcia i marit de Lola Flores , Peret i Gato Pérez A banda, rebé un impuls puntual arran de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Grups de rumba catalana o que l’han adoptat com a estil predominant són Los Manolos, Ojos de Brujo, Ai Ai Ai i Sabor de Gràcia, entre d’altres L’any 2009…

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…

Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més representats al…

Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire historique des musiciens…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…

D’ètnia gitana, d’infant formà el duo Los Hermanos Montenegro amb la seva germana, en el qual començà a actuar de manera no professional Posteriorment, es dedicà a la venda ambulant durant molts anys mentre continuava cantant i tocant la guitarra en locals de la Costa Brava, de Barcelona i del Maresme Cada cop més conegut, es professionalitzà a mitjan anys seixanta i es traslladà a Madrid, on es consolidà en un estil propi amb temes d’èxit com Una lágrima , Saboreando , El muerto vivo  o Borriquito como tú El 1974 participà en el Festival d’Eurovisió interpretant Canta y sé feliz Feu també…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de Sant Llogari, fundat al segle VII, i durant la Reforma fou un bastió del catolicisme La Schola Cantorum , les primeres notícies de la qual són del 1271, comptà al llarg dels segles XIV i XV amb mestres d’una certa categoria, com Anton Vogt i Peter Brunnenstein El 1633 un incendi destruí l’església i tots els documents relacionats amb l’activitat musical durant l’Edat Mitjana Els jesuïtes, que eren presents a Lucerna des del 1574, havien assumit la direcció de totes les escoles i eren els principals protagonistes en l’àmbit musical…

Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació…

Les primeres notícies sobre la vida musical de la ciutat daten del començament del segle XVI, amb la fundació de la Konfraternia Literacka Confraternitat Literària, que proveïa de cants litúrgics la parròquia de la catedral el diumenge i els dies de festa A l’església benedictina de Santa Anna es conserva el Psalterz Chrystusowy 'Saltiri de Crist', de Ladislaw de Gielniów mort el 1505, important recull de cançons de caràcter bàsicament popular El 1596 es cremà el castell reial de Cracòvia i la cort es traslladà a Varsòvia, que el 1611 es convertí en la capital La capella reial fou un nucli…