Resultats de la cerca

Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A la primavera del 1936 organitzà a…

Començà els estudis de musicologia a la Universitat de Brno i, interromputs per l’ocupació nazi, els acabà a Praga el 1946 Fou professor assistent 1948, degà 1950 i professor titular 1951 a l’Acadèmia de Praga Obtingué un postdoctorat a la Universitat de Praga 1952, on ensenyà estètica i història de la música i dirigí el departament d’estètica Fou membre del comitè de la Societat Internacional de Musicologia 1961-69 Personatge molt important en la vida musical i en la recerca musicològica del seu país, feu valuoses aportacions en el camp de la semàntica musical La seva obra està marcada pels…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de direcció del…

Fou ordenat de sacerdot el 1850 i exercí a Moscou des del 1852 El 1858 fou nomenat membre del comitè per a la inspecció i correcció de les publicacions de música religiosa El 1862 participà en l’estudi de manuscrits musicals fotografiats a les biblioteques monàstiques del Mont Athos Grècia A partir del 1871 fou professor de música religiosa russa al Conservatori de Moscou La seva investigació se centrà en l’estudi dels orígens del cant sacre rus, i realitzà el primer recull sistemàtic de la història del cant religiós a Rússia L’any 1916 la seva collecció de manuscrits -majoritàriament dels…

Estudià llengües clàssiques al Dulwich College i al King College de Cambridge El 1934 formà part del departament de llibres impresos del Museu Britànic i el 1944 esdevingué responsable de la secció de música d’aquest centre Ocupà diferents càrrecs en nombroses institucions musicals, com la presidència del comitè executiu del British Institute of Recorded Sound des del 1951 i la de l’Associació de Biblioteques de Música 1955-59 La seva recerca destacà per la minuciositat i la perspicàcia, tot posant especial èmfasi en l’estudi textual i bibliogràfic Feu una important aportació a l’estudi de l’…

Estudià piano i orgue al Conservatori de Lwów i posteriorment musicologia a la universitat, on es doctorà el 1930 Més tard, el 1954, obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Treballà al Conservatori de Lwów 1931-41 i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia 1948-57 com a professora i, després, com a directora 1957 Collaborà amb diverses institucions musicals tant poloneses com estrangeres Destacà especialment, en aquest sentit, la seva participació en el Comitè per a la Història i la Teoria de l’Art a l’Acadèmia Polonesa de les Ciències i en la direcció de la…

Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les represàlies contra…

De família sefardita, des del 1927 visqué a París, on entrà en contacte amb el jazz , música que posteriorment es dedicà tota la vida a difondre En ser ocupada França pels nazis, el 1941 es refugià a Barcelona, on esdevingué un dels principals introductors d’aquesta música Amb Felip Garcia Solà i Antoni Colomé, l'any 1946 rellançà el Hot Club de Barcelona i contribuí a internacionalitzar-lo gràcies als seus contactes amb el crític francès Hugues Panassié Publicà també articles sobre jazz en la premsa diària i en revistes La seva intervenció fou decisiva per a aconseguir les primeres…

Es formà musicalment al Conservatori de Música d’Oslo, on acabà els estudis d’orgue el 1929 El 1933 començà a donar classes de cant a diverses escoles de la ciutat i el 1937 es traslladà a la Hochschule für Musik de Berlín, on cursà diverses disciplines, entre les quals composició, amb W Gmeindl De nou a Oslo 1938, continuà la seva tasca docent com a mestre de cant, exercí de crític musical en el diari "Arbeiderbladet" i ocupà diversos càrrecs públics relacionats amb la música, entre els quals destaca el de president del Consell de Compositors Escandinaus a més, fou membre de l’Associació de…

Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per Tiburón Concerts…