Resultats de la cerca

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real

Existeix una confusió sensible entre la comédie lyrique i la comédie-ballet que impedeix de fer-ne una diferenciació clara La comédie lyrique només es diferencia de la tragédie en musique pel caràcter del seu argument, ja que les dues són totalment cantades La comédie-ballet s’apropa a l' opéra comique perquè totes dues juxtaposen música i dansa a un text parlat El seu creador fou Molière, que, arran de l’estrena de l’obra Les Fâcheux 1661, inclogué algunes parts de dansa durant la representació Aviat la collaboració de Molière amb Giovanni Battista Lulli esdevingué un punt de referència per…

Estudià amb T Roseingrave, JCh Pepusch i GF Händel, del qual el seu pare, anomenat també Johann Christoph, havia estat principal copista El fet que pare i fill tinguessin exactament el mateix nom esdevingué motiu de confusió i una dificultat a l’hora de reconstruir les biografies respectives i assignar les obres Compongué un gran nombre d’òperes, algunes de les quals basades en peces dramàtiques de W Shakespeare Entre aquestes destaquen The Fairies 1755, sobre El somni d’una nit d’estiu , i The Tempest 1756, a partir de l’obra homònima També és autor de música religiosa, sota la inevitable…

Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de concertants,…

Cosí de Denis Gaultier, per distingir-lo d’aquest rep els sobrenoms de Le vieux Gaultier i també de Gaultier de Lyon Quan era un infant fou patge de la duquessa de Montmorency al Llenguadoc, a la cort de la qual aprengué a tocar el llaüt Entre el 1600 i el 1631 serví com a ajudant de cambra de la reina Maria de Mèdici, esposa d’Enric IV de França A la cort aconseguí gran prestigi com a instrumentista i mestre de llaüt El 1630 fou enviat a Anglaterra per a tocar davant de Carles I i el duc de Buckingham Retirat el 1631, malgrat la seva brillant carrera no aconseguí publicar cap de les seves…

Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o palanques…

Fou l’autor del tractat Introducció a la música , principal font d’informació sobre l’antiga notació musical grega Conté un resum de les escales gregues en totes les seves transposicions, per a veus i instruments El tractat fou recuperat i publicat per J Meursius al principi del segle XVII i des d’aleshores ha estat editat diverses vegades L’obra comença establint quines són les ciències constitutives de la música harmònica, rítmica i mètrica Immediatament passa a estudiar el primer dels apartats, que divideix en tonoi i tropoi Identifica els tonoi amb els modes tradicionals ja en desús, de…

Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La serva padrona…

També rep aquest nom l’efecte que produeix l’execució alternativa de les notes d’un interval o d’un acord Originàriament l’expressió tremolo s’aplicava a ornaments més pròxims al trinat segona meitat del segle XVI, mentre que l’efecte de reiteració d’un so s’anomenava trillo C Monteverdi, al principi del segle XVII, fou un dels primers compositors que descriviren el trèmolo en el sentit actual del terme El tremolo apareix principalment en la música per a instruments d’arc pel que fa a la seva escriptura, vegeu l’exemple 1 d' abreviació El piano també utilitza aquest recurs, generalment en…