Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Karl Czerny
Educació
Música
Pianista i pedagog austríac.
Fou deixeble de Beethoven i mestre de Thalberg i de Liszt Compongué unes mil obres, de valor molt desigual Les seves obres didàctiques són considerades clàssiques i són molt importants tècnicament
Blind Lemon Jefferson
Música
Guitarrista i cantant de blues nord-americà.
Treballà sempre de músic ambulant, actuant en reunions campestres i festes en diferents ciutats Bon cantant i improvisador, les seves cançons destillen l’essència del blues rural i són considerades un dels millors retrats de la vida dels afroamericans del principi del segle XX Del 1926 al 1929 enregistrà un centenar de cançons, que el feren tan popular com Ma Rainey o Bessie Smith
estil epigramàtic
Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
Günther Rennert
Música
Productor i administrador alemany.
Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del…
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria…
Jørgen Jersild
Música
Compositor danès.
Deixeble de Poul Schierbeck teoria i composició i Alexander Stoffregen piano, el 1936 es traslladà a París per estudiar amb A Roussel Professor del Conservatori de Copenhaguen 1953-75, exercí de crític musical a Berlingske tidende del 1943 al 1958 Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música el 1962 Les seves Trois pièces en concert 1945 per a piano són considerades no solament l’obra més important del catàleg de Jersild, sinó també de la música danesa posterior a la Segona Guerra Mundial Així mateix, són força apreciades les seves peces corals i les seves bandes…
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no…
John Nicholson Ireland
Música
Compositor anglès.
Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals Algunes de les…
grand opéra
Música
Nom que es dona al tipus d'opera seria que es convertí en norma a l’òpera de Barcelona a partir de la dècada del 1830, i que té precedents en l’antiga tragédie lyrique i també en obres com La Vestale, de G. Spontini (1807).
És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865,…
William Byrd
Música
Compositor anglès.
Excellí en tots el gèneres coneguts, i en certs aspectes fou un innovador Fou nomenat organista de la catedral de Lincoln el 1563, i el 1569 de la capella reial, conjuntament amb Thomas Tallis Escriví indistintament per a l’Església Catòlica, a la qual pertanyia, i per a l’Anglicana És autor de tres misses per a 3, 4 i 5 veus, quatre serveis anglicans per a 5 i 8 veus, més de dos-cents motets llatins, molts dels quals continguts en Cantiones sacrae 1589-91, Gradualia 1605-07, etc Psalms , Sonnets , and Songs of Sadness and Piety 1588, Songs of Sundry Natures 1589 i Psalms , Songs and Sonnets…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina