Resultats de la cerca

És un recurs utilitzat principalment pels cantants, en els instruments de corda i en alguns de vent sobretot el trombó de colissa En alguns casos és indicat pel compositor amb una línia que uneix les dues notes, però en molts altres és introduït de manera espontània pels intèrprets, sobretot els cantants, com correspon a la pràctica característica de determinades èpoques Portamento i glissando són termes sinònims per a molts compositors, que els empren indistintament, però n’hi ha alguns que els diferencien per la possibilitat de distingir les notes -cas del glissando - o no -cas…

Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant…

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de…

Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert  i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…

Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optà per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que el diferencien de la resta de grups de parla catalana de la seva generació Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester 1991, Moviments salvatges 1995 i Un ram de locura 1997 En aquests dos últims títols hi ha collaborat el guitarrista vigatà Quimi Portet La publicació d’un disc en directe, l’any 1999, i d’un treball en castellà, Soñando silencio 2001, per al qual no feren…

El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…

Correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a les dues províncies belgues de Flandes i al sector continental de la Zelanda Neerlandesa Música culta Vegeu Bèlgica , Escola Francoflamenca Música tradicional La religió i la llengua han tingut un paper fonamental en la definició de les formes de la música tradicional d’aquesta regió Els flamencs, que parlen un dialecte neerlandès i són de religió catòlica, es diferencien dels seus veïns meridionals per l’idioma i dels holandesos del nord per la religió Això ha produït un cert grau d’aïllament respecte als països del voltant i…

La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M asc P…

Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’Eduard VI 1547-53…