Resultats de la cerca

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa activitat…

Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir dels seixanta començà a experimentar amb…

El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz ,…

Fou autodidacte en la seva formació musical, encara que passà un any a la Universitat de Durham 1949-50, on estudià amb Arthur Hutchings i AEF Dickinson Collaborà en nombroses publicacions com a crític musical, editor i director Music Survey -fundador 1947 i editor 1949-52-, Musical Times -crític del 1953 al 1957-, Daily Telegraph -periodista en 1959-64- i The Listener -crític des del 1964- Posteriorment fou professor de música a la Universitat de Sussex 1970-76 i el 1977 es doctorà a la Universitat de Southampton amb una dissertació sobre G Mahler Escriví sobre una àmplia varietat de…

Es graduà en filosofia 1923 i estudià musicologia a la Universitat de Harvard 1929-39 i, gràcies a una beca, a França, Alemanya i Àustria 1933-35 Entre els seus mestres cal destacar R Haas i O Kinkeldey Posteriorment fou professor de nombroses universitats, entre les quals les de Harvard, Texas i Cornell En aquesta darrera fou nomenat catedràtic de musicologia 1962-70 A partir de la tesi sobre els orígens de l’òpera, amb la qual obtingué el doctorat, s’especialitzà en la història de l’òpera i es convertí en una autoritat en el tema És autor del llibre A History of Western Music 1960,…

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980

D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill  Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran èxit en…

Inicià estudis a Viena, però l’adveniment del nazisme provocà la seva fugida a Anglaterra, on s’installà definitivament Treballà com a periodista i més tard com a conseller musical a la BBC L’any 1947 fundà amb Donald Mitchell la revista "Music Survey" Entre les seves obres destaquen BBritten A commentary on his works 1952, The great Haydn Quartets Their interpretation 1986 i Criticism 1987, així com traduccions de múltiples llibrets d’òpera Elaborà un mètode d’anàlisi, que ell anomenà funcional, que aplica els models de formalització logicomatemàtica del llenguatge a l’obra…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…