Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Hesíode
Música
Poeta grec.
Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la dansa d’…
Heinrich Heine
Música
Poeta, periodista i assagista alemany.
Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe Adam i…
Ignaz Lachner
Música
Compositor i director alemany, germà de Franz Paul Lachner.
Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més importants els obtingué…
sonall
Sonall
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Joguina sonora de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig Consta d’una cavitat globular amb un mànec o agafador, a l’interior de la qual hi ha petites peces que xoquen contra les parets en ser sacsejades La cavitat pot ser esfèrica o oval, o reproduir també les més diverses formes associades al món infantil ninos, gossets, etc Objecte d’entreteniment destinat a desvetllar la curiositat auditiva dels més petits, es construeix en una gran diversitat de materials argent, llauna, vímet, plàstic o d’altres Alguns sonalls, en lloc d’agafador, tenen inserida una petita anella amb una…
Helmut Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les orquestrals…
música de Myanmar
Música
Música desenvolupada a Myanmar.
La seva població és majoritàriament d’ètnia birmana, que juntament amb el poble dels arakans ocupa les planes de la Birmània central Els karen, els mon, els xin, els xan i els katxin són els principals pobles de les muntanyes La major part de la població és de religió budista, però també hi ha minories cristianes, musulmanes i animistes Cada un dels diferents pobles que formen Myanmar té una música amb característiques pròpies, la qual cosa ha generat una gran varietat de gèneres musicals i diverses formes de música popular La música culta es desenvolupà principalment a la cort de Mandalay La…
Mihály Mosonyi
Música
Nom amb què és conegut el contrabaixista i compositor hongarès Michael Brand.
Vida Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les alteracions cromàtiques…
ombra
Música
Estil propi del Classicisme i el Barroc que consisteix a suggerir escenes evocadores dels esperits, els déus, els càstigs, etc., per a crear en l’oient sentiments de terror.
Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, pare del músic del mateix nom.
Vida Nascut en el si d’una família d’origen jueu installada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss fou el segon director Al juliol del…