Resultats de la cerca

Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del  so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com…

Tant en els instruments aeròfons de bisell com en els de broquet, en variar la velocitat de l’aire que genera el so, el tub de l’instrument pot vibrar en diferents modes i produir la nota fonamental del tub o bé algun dels seus harmònics Aquest recurs, aprofitat pels instrumentistes i d’acord amb les característiques acústiques de cada tub, permet la producció de més o menys notes Els instruments naturals no tenen forats, ni claus ni altres mecanismes per a variar la llargada del tub Malgrat la seva dificultat d’ús, fins al segle XVIII van tenir un paper important en l’orquestra…

Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…

Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa…

Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics…

Aquesta nota alternativa és sempre un harmònic de la sèrie del qual la nota corresponent a la posició esmentada n’és la fonamental sèrie dels harmònics L’ús dels harmònics en la melodia té un doble vessant, la producció de sons sobreaguts i l’aprofitament tímbric d’aquests sons per a l’expressió musical, més velats i eteris Per a la producció dels sons harmònics en l’execució musical s’apliquen tècniques especials En els instruments de corda es recolza un dit a la corda, a sobre del batedor o diapasó, exercint una lleugera pressió, tan sols fregant-la…

Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en…

La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic

Es produeixen en forma de sèrie ascendent que sona juntament amb el so fonamental sovint no són identificables, excepte per experts, o no són percebuts, a causa de llur feblesa Els harmònics inferiors són uns sèrie de sons que tenen entre ells les mateixes distàncies de la sèrie ascendent Harmònics instrumentals són obtinguts pe la vibració d’una determinada part d’un cos sonor i són els únics que es poden considerar com a parcials