Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Associació de Cultura Musical
Música
Associació fundada a Barcelona el 1931 per l’empresari musical Alfonso Sanz i el pianista Frank Marshall per tal d’oferir als seus abonats sèries de concerts amb solistes i grups de cambra de gran prestigi.
Al juliol del 1936 hagué d’interrompre les activitats, però fou una de les poques societats que sobrevisqué a la Guerra Civil, ja que el mateix 1939 inicià de nou els concerts Entre el 1950 i el 1958 visqué els moments més brillants de la seva activitat El darrer concert es va presentar al final de la temporada 1982-83
genollera
Música
Palanca que, accionada amb el genoll, permetia produir determinats efectes expressius en diferents tipus d’instruments de teclat antics.
Han tingut genollera alguns orgues -per a controlar el volum-, alguns clavicèmbals tardans -per a canviar de registre sense interrompre la interpretació- i la major part dels pianos abans de la introducció dels pedals, que no en són més que la prolongació Molts pianoforti del segle XVIII tenien dues genolleres, una per a la ressonància i l’altra com a sordina
cànon infinit
Música
Cànon que es pot repetir sense haver d’interrompre la imitació.
Això vol dir que l’última part del comes es pot combinar contrapuntísticament amb l’inici del dux , donant així una sensació circular El cànon infinit més habitual és el que es produeix a la 8a o uníson com és el cas del round anglès, ja que en altres intervals, tot i ser possible, presenta majors dificultats harmonicotonals Si l’autor no ha previst un possible final en el decurs del cànon indicat amb la presència d’un calderó, aleshores s’afegeix una coda ex 5
Jules Étienne Pasdeloup
Música
Director d’orquestra francès.
Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts Populaires, que…
Filippo Galli
Música
Tenor i baix italià.
El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…
Robert Craft
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà títols de Paul…
,
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort…
Primitiu Pardàs i Font
Música
Compositor i organista.
Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental del Palau de…
,
Joan Balcells i Garcia

Joan Balcells i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director coral, fundador i primer director de l'Orfeó Gracienc.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb Eusebi Daniel A partir del 1912 exercí de professor de solfeig a la mateixa escola i fou mestre de capella de la parròquia de Sant Felip Neri de Gràcia El 1904 participà en la fundació i en fou el primer director de l'Orfeó Gracienc Durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura l'Orfeó Gracienc hagué d'interrompre les seves activitats, però Balcells es mantingué com a director fins al 1945, quan, per problemes de salut, cedí el càrrec al director…
Gregori Estrada i Gamissans

Gregori Estrada i Gamissans
© Fototeca.cat
Música
Nom de religió de Francesc Xavier Estrada i Gamissans, compositor, organista i musicòleg.
Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…
,