Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
juxtaposició
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) es juxtaposen.
Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament , s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària vegeu l’ex 2 de forma binària , entre la primera i la segona part d’una forma ternària vegeu l’ex 1 de forma ternària o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en el rondó D’…
soldadura
Música
Enllaç melòdic entre dues unitats formals juxtaposades (juxtaposició).
a Dues frases juxtaposades b Les dues frases connectades per una soldadura - HC Koch Verusch einer Anleitung zur Composition © Fototecacat/ Jesús Alises La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament vegeu exemple a La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci vegeu exemple b o l’estancament procurant així una continuïtat musical Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona unitat formal vegeu exemple b…
tríton
Música
Nom que rep l’interval melòdic o harmònic de 4a aug pel fet d’estar format per tres tons sencers.
Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al començament del…
cítara
Música
Terme aplicat a diversos instruments cordòfons del gènere cítara sense mànec, és a dir, amb cordes diferents i de llargada fixa per a cada nota.
S’anomenen així malgrat la confusió que pot comportar respecte a la categoria de classificació vegeu cítara1 A més de ser un terme alternatiu per a designar el cistre, serveix per a denominar dos grups d’instruments els derivats de l’antiga kithara grega i els instruments ètnics construïts amb una taula harmònica sobre la qual es fixa un joc de cordes paralleles Aquests tipus d’instruments ètnics es troben gairebé en totes les cultures tradicionals d’Europa, Àfrica i Àsia Enmig d’aquesta gran varietat, els instruments més significatius són la cítara de vara, amb les cordes esteses al llarg d…
rondeau
Música
Forma literària i musical medieval.
Els seus orígens són coreogràfics i possiblement nasqué en un medi eclesiàstic Sembla que les primeres manifestacions d’aquesta forma eren danses en cercle en les quals es cantava alternativament uns versos amb les seves tornades Començà a ser utilitzat amb una estructura molt similar a la definitiva pels trouvères , tot i que sobretot se n’han conservat exemples exclusivament literaris Alguns teòrics del segle XIII, com Jean de Grouchy, ja s’hi refereixen, i en destaquen el caràcter circular cantilena rotundellus , ja que comença i acaba de la mateixa manera Adam de la Halle fou el primer…
stretto
Música
En una fuga, la combinació contrapuntística del tema amb ell mateix.
L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que en l’…
Antonio Sartorio
Música
Compositor italià.
Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…
rondó
Música
Forma basada en l’alternança entre una única frase principal que inicia i conclou la peça, anomenada tornada, i diferents frases secundàries, anomenades episodis.
F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és…
cromatisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per notes que no pertanyen a un sistema heptatònic concret (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes) o bé que combinen notes d’un sistema heptatònic amb notes que no en formen part.
Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics en una altra…
forma ternària

Esquema 1/ Petita forma ternària
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma tripartida que consta d’una presentació o exposició, una part central i la represa o reexposició de la part inicial, a vegades amb variants.
És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot i que…