Resultats de la cerca

Bibliografia Imberty, M Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale , "Musique en Jeu", núm 17, París 1975 Kofi Agawu, V Playing with Signs , Princeton University Press, 1991 Lerdahl, F i Jackendoff, R A Generative Theory of Tonal Music , MIT Press, Cambridge Mass 1983 Nattiez, JJ Sémiologie de la musique , "Musique en Jeu", núm 5, París 1971 Nattiez, JJ Fondements d’une sémiologie de la musique , Union Génerale d’Éditions, París 1975 Nattiez, JJ Musicologie générale et sémiologie , Christian Bourgois Éditeur, París 1987 Stefani, G Semiotica della musica , dins…

Membre d’una família d’artistes i intellectuals, fou net d’Elies Rogent i Amat 1821-1897 i fill de Francesc Rogent i Pedrosa 1861-1898 L’any 1924 bastí un taller d’orgueneria, a instàncies del PAM Marcet, abat de Montserrat, per a l’orguener italià Silvio Puggina 1940 i el seu ajudant, l’ebenista Enrico Rabagliatti, després que aquests, acollits al monestir, construïssin l’orgue del presbiteri de la basílica el 1922 D’aquest taller, en sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics Salvador Aragonès i Ardiaca 1890-1866 començà a introduir-hi el sistema mecànic l’any 1950 i, amb ell,…

En una performance musical, la manera d’escoltar la música, o fins i tot la forma en què aquesta és creada, difereix sovint amb una intenció crítica del model propi del concert públic, amb una durada, un tipus de repertori i d’escenari i una actitud dels intèrprets i els oients perfectament establerts Com a exemple pot servir Dreamhouse , una performance de l’any 1962 de La Monte Young i Marian Zazeela a les diferents habitacions d’un edifici s’installaren generadors d’ones sinusoidals que formaven harmonies bàsiques La casa esdevenia un espai sonor a través del qual els…

Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel…

A més de música, estudià filosofia, teologia i ciències naturals Es doctorà en filosofia a la Universitat de Göttingen l’any 1870, i fou professor a les universitats de Würzburg 1873, Praga 1879, Halle 1884, Munic 1889 i Berlín 1893-1928 En aquest darrer centre creà, l’any 1893, l’Institut de Psicologia, que dirigí fins el 1928 Conjuntament amb els seus deixebles E von Hornbostel i O Abraham, fundà a Berlín l’Arxiu Fonogràfic 1900, institució que tingué una gran importància per al desenvolupament de la musicologia comparada Dins les perspectives de la musicologia sistemàtica s’interessà per l…

Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hellènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949 Deixeble d’I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1951-53, posteriorment estudià a París 1953-54 amb D Milhaud i T Aubin L’obtenció d’una beca Fulbright 1955 li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W Piston, B Blacher i V Persichetti El 1961, el seu Quartet de corda número 3…

Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i la…

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan segle XIX…

Vida Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J Buitrago o P Desvernine De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París 1976-78, on estudià amb AF Marmontel Després d’escoltar N Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya Allí estudià composició amb S Lebert a Stuttgart, i amb L Ehlert a Wiesbaden, i el 1978 entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt Conegué personalment F Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano i que l'ajudà a publicar  First Maiden Suite 1881 El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou…