Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…

Estudià música a l’Acadèmia de Viena i el 1949 debutà a Innsbruck interpretant el paper d’Agathe El caçador furtiu Posteriorment cantà assíduament a Saarbrücken El 1951 obtingué un gran èxit com a Sieglinde La valquíria a Bayreuth i un any després entrà a formar part de la Staatsoper de Munic Especialitzada en el repertori alemany, sobretot en l’obra de R Strauss, obtingué grans èxits arreu d’Europa i dels Estats Units, on debutà el 1956, tres anys abans de presentar-se al Metropolitan de Nova York substituint Maria Callas en el paper de Lady Macbeth Macbeth Ocasionalment actuà en…

Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886 El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren P Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques 1890 i Iolanta 1892 A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments Es retirà dels escenaris el 1923…

Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…

Estudià piano, orgue i violoncel al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Leningrad, on obtingué el primer premi de piano De retorn a Polònia, i després d’haver cursat composició al Conservatori de Cracòvia, debutà el 1960 a l’Òpera de Cracòvia, de la qual fou director artístic 1962-69 Entre el 1969 i el 1973 dirigí l’Orquestra de la Radiotelevisió Polonesa, amb la qual feu diverses gires El 1972 debutà al Metropolitan de Nova York amb La dama de piques , i a partir d’aleshores desenvolupà una carrera internacional que el…

Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon — en teatres…

Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué fins a la…

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…

S’inaugurà amb Il mondo de la luna , de G Paisiello Situat a la plaça del Carrousel -després, plaça del Teatre-, es convertí en l’important Conservatori Rimskij-Korsakov Davant seu es construí, a mitjan segle XIX, un teatre circ, singular obra d’Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialista en arquitectura teatral autor del Bol’šoj de Moscou Quan es cremà, deu anys després, el tsar Alexandre II n’ordenà la reconstrucció i ampliació al mateix Kavos, amb la voluntat de competir amb el Bol’šoj Inaugurat el 1860 amb Una vida pel tsar , de M Glinka, prengué el nom de la tsarina…