Resultats de la cerca

A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII París 1795, Praga 1811, Viena 1817, Rio de Janeiro 1841, Berlín 1865, Boston 1867 Als Països Catalans com a la resta de l’Estat espanyol els conservatoris són classificats en superiors, professionals i…

Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique i la ballad…

Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de…

A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies  de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era una de les…

El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…

Des de l’antiguitat, aquest mot designava els instruments que produeixen el so mitjançant l’aire insuflat des dels pulmons de l’intèrpret Els músics que els tocaven rebien sovint el nom de "joglars de boca" Aquesta classificació, emprada fins al principi del segle XX, s’imposà per raons d’utilitat pràctica i per les connotacions gremials que tenia en les diferents èpoques Fins al segle XVII, els músics de vent gaudien d’una categoria superior als de corda, situació que es capgirà en imposar-se la corda com a base sonora de l’orquestra En aquesta classificació tradicional, emprada…

Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol Notturno , KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik , KV 525, etc, així com una petita collecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns Hob II 25-32 que J Haydn dedicà al rei de Nàpols Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata cinc o més moviments o divertimento de dos a quatre

Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…