Resultats de la cerca

Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans

Estudià al Musiches Gymnasium de Frankfurt amb K Thomas i a Friburg amb K Lechner El 1955 fou contractat com a director del Cor Monteverdi d’Hamburg, amb el qual realitzà diversos concerts arreu d’Europa i dels EUA, interpretant un extens repertori que inclou obres dels segles XVII-XX El 1960 fou nomenat director de l’Akademische Musikpflege, i entrà com a lector de teoria de la música a la Universitat d’Hamburg, de la qual esdevingué professor el 1972 Edità obres de C Monteverdi i A Scarlatti amb versions crítiques, i reconstruí òperes com L’oca del Caire , de Mozart Una bona…

Director de les orquestres filharmòniques de Cracòvia 1945 i Varsòvia 1946, fou director invitat de nombroses orquestres europees En desacord amb el règim del seu país, l’abandonà el 1954 i s’establí a Anglaterra, on fou director de la Simfònica de Birmingham 1957-59 Durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra fou destruïda No obstant això, reconstruí algunes composicions, com és ara l' Obertura Tràgica 1942, refeta el 1955 Escriví també, entre d’altres, vuit simfonies, la cantata Pregària Universal 1968-69, un Concert per a piano 1962, a més també de diverses obres per a piano…

Estudià música al Conservatori de Graz amb Robert Wagner i debutà amb l’orquestra d’aquesta ciutat el 1940 El 1951 inicià la tasca docent al Mozarteum de Salzburg, i del 1953 al 1958 fou director principal de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 debutà a la Deutsche Oper de Berlín i tres anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena, on destacà especialment amb les estrenes d’òperes d’autors contemporanis En el gènere simfònic, sobresortí en la direcció d’obres d’Anton Bruckner i Gustav Mahler El 1966 dirigí l’estrena mundial de Tancredi e Cantilena , de Hans Werner Henze Entre el 1967 i el…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista …

Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o…

Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata- Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica El 1776 es construí el Maccarani, un…

Fill del compositor  Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa…

Durant l’Edat Mitjana els papes residiren al Laterà, i no fou fins el retorn de l’exili d’Avinyó 1377 que l' Ager Vaticanus -un dels set turons de Roma i on, segons la tradició, sant Pere fou martiritzat- esdevingué seu pontifícia El cor encarregat de la litúrgia papal almenys des del segle V, la Schola Cantorum, havia estat abolit el 1370 Sota Eugeni IV 1431-47, la capella papal es convertí en un cor de cantants d’elit, molts d’ells també compositors d’anomenada, els quals gaudien de nombrosos privilegis i eren força ben pagats Guillaume Dufay formà part del cor 1428-37, per al qual…

Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…