Resultats de la cerca

El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la…

Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació…

Té un origen llunyà en el corrent alemany del final del segle XVIII que pretenia mantenir el cant a capella L’aparició efectiva del moviment és deguda a FX Witt, que el 1869 creà l’Allgemeine Cäcilien-Verein, una organització que agermanava diferents entitats que havien començat el seu camí al primer terç de segle Els estudis sobre la polifonia antiga realitzats per AF Thibaud, sobre Palestrina a càrrec de G Baini, les edicions de C Proske, els estudis de CG Winterfeld, P Guéranger, Newman i molts d’altres, sensibilitzaren l’opinió que era necessària una reforma de la música…

JS Bach Oratori de Nadal , BWV 248, I-5, coral Wie soll ich dich empfangen © Fototecacat/ Jesús Alises El naixement de la forma del coral, tal com s’entengué al moment de l’adveniment de la Reforma, no es pot explicar sense tenir en compte la immediata tradició de l’església germanoromana i la mateixa figura de M Luter En la tradició alemanya anterior a la Reforma, el terme coral choral , en alemany significava ‘cant pla’ cantus choralis i més concretament s’aplicava al moment en què es cantava a més d’una veu concentus Luter agafà gran part d’aquests himnes i…

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…

Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…

Continua com a escola de música del Vaticà i actua en les cerimònies pontifícies

Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…

Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana especialment per Donizetti, aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes 27 de juliol, tradició que el papa Pius X autoritzà que continués 1907, malgrat la seva reforma de la música litúrgica Ha estat enregistrada en discs 1966

Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905