Resultats de la cerca

Té cinc forats, i la llengüeta se sol fer en un tubet de canya dit xeremió , que per un cap és tancat i per l’altre obert, i s’introdueix en el tub sonor dit encaix

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals La…

Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic…

Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…

Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també…

La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup

El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major, les seves…

Bastit sobre el quart harmònic, té les mateixes característiques que un joc de flautat principal, però de l’alçària de 2' També pot formar part de la filera greu d’un joc de ple, tant de manual com de pedal

El seu nom prové del llatí principalis i és la medulla del fons sonor de l’orgue La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8' un de petit, sobre un principal de 4' un gran orgue, sobre un de 16', etc Generalment collocat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit L’orgueneria mallorquina barroca…

Moltes bergerettes foren editades 1703-09 per la casa Ballard, o recollides per Jean-Baptiste Weckerlin a Bergerettes et chansons du XVIII ème siècle 1821-1910