Resultats de la cerca

La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta

Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka 'La vaga', film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra L’any següent rodà la seva obra mestra El cuirassat Potemkin La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a collaborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij 'Ivan el Terrible' Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de Londres Novament…

Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra 1966-86 i del Conservatori de Santa Cecília 1973-80 Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes Il sistema della dolcezza  1949,  Il Giudizio Universale  1954,  L’isola del tesoro  1958,  La fiera delle meraviglie  1961 i Il paradiso e il poeta  1965 També és autor de la cantata Partita a pugni  1953,…

Començà a cantar en un cor d’església i, parallelament, estudià clarinet i guitarra, aquest darrer instrument de manera autodidàctica El 1826 ingressà en una companyia d’òpera itinerant, però el seu debut tingué lloc el 1830 a Sant Petersburg, amb una sèrie d’actuacions que el feren famós El 1836 participà en l’estrena d' Una vida pel tsar , de M Glinka, amb una interpretació del paper d’Ivan Susanin que tingué molta anomenada a la seva època També fou el Ruslan de Ruslan i L’udmila -estrenada el 1842 i també de Glinka-, el moliner de Rogneda 1865, d’A Serov, l’Ivan el Terrible de La donzella…

Com a compositor fou influït a l’inici per la tècnica de Brahms i l’escriptura instrumental lisztiana, però en el desplegament de la seva personalitat el paper decisiu correspongué al coneixement pregon de la música folklòrica Creà les bases de la pròpia visió musical recollint gran quantitat de melodies folklòriques hongareses, eslovaques, romaneses i turques, que transcriví minuciosament i analitzà d’una manera penetrant En afrontar els problemes plantejats per la música del s XX, l’anàlisi folklòrica l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal Féu un ús lliure…

Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i…

Coneguda ja des del segle IX, Moscou estigué en poder dels mongols durant els segles XIII i XIV i esdevingué un important centre econòmic i polític amb Ivan III 1462-1505 Les primeres notícies musicals són del principi del segle XVI i es refereixen a la presència d’un cor a les corts de Basili III i d’Ivan IV el Terrible 1533-84 Durant la se gona meitat del segle XVII, l’antic cant litúrgic monòdic fou substituït pel cant polifònic creat a Ucraïna Entre els representants d’aquest gènere polifònic hi ha NP Dileckij, que divulgà el nou estil a través del tractat Muzikijskaja Grammatika 1679, VP…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…