Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Frutuoso Vianna
Música
Compositor i pianista brasiler.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, un jutge municipal conegut també com a compositor de polques i valsos L’any 1917 ingressà al Conservatori de Rio de Janeiro, on estudià amb H Oswald piano i amb A Gouveia i A França harmonia A partir del 1923 prosseguí els estudis de piano a Berlín amb Hanschild, a Brusselles amb A de Greef i a París amb B Selva Quan tornà al Brasil fou nomenat professor de piano al Conservatori de Belo Horizonte 1929-30 i després començà a impartir classes al Conservatori de São Paulo 1930-38 A partir del 1942 fou professor del cor de l’Escuela Técnica Nacional de…
Enrique
Música
Compositor hispànic.
Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…
Ramon Andrés
Música
Músic, assagista, poeta i traductor navarrès.
S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas 1994, premi Ciudad de Córdoba Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente 2015, premi Estado Crítico Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach los días, las…
cançoner
Literatura
Música
Recull de poesies d’un o de diversos autors, sobretot de caire líric o amorós, però també polític, moral, religiós i satíric.
Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix una setantena…
música basca
Música
Art musical desenvolupat al País Basc.
La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…
música de Navarra
Música
Música desenvolupada a Navarra.
Música culta Les referències musicals més antigues trobades a Navarra procedeixen de la zona nord, als Pirineus els vint-i-dos fragments de flautes apareguts a la gruta d’Isturitz, que constitueixen el conjunt de restes més nombrós d’instruments musicals prehistòrics que s’han documentat mai a Europa Malgrat això, les referències que es tenen de la música navarresa abans que les dinasties franceses arribessin al tron de Pamplona al segle XIII no deixen de ser aïllades i indirectes L’adveniment dels monarques francesos comportà, sens dubte, l’adopció d’un refinat ambient musical a la cort de…
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,