Resultats de la cerca

A la plana alluvial, que en aquest sector és relativament estreta, hi ha els conreus de regadiu La vinya 606 ha ocupa els turons de la part septentrional hom produeix un dels millors vins del Rosselló vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí Hi ha un important celler cooperatiu, amb una capacitat de més de 30 000 hl El conreu de l’olivera i dels arbres fruiters complementen l’agricultura El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 90 m alt, a poca distància de la Tet Antiga villa romana, fou possessió de l’abadia…

És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat El castell o palau dels comtes és…

De població dispersa, és un centre agrícola i ramader

Centre agrícola bleda-rave, llegums Fàbriques de mobles i de materials de construcció

És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…

Situació i presentació Està situat al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Noguera Limita amb els municipis noguerencs d’Albesa N i Torrelameu NE i amb els segrianencs de la Portella NW, Vilanova de la Barca E, Alcoletge SE, Lleida SW, Torre-serona, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià W Es troba a la confluència de la Noguera Ribagorçana en bona part límit NE del terme amb el Segre en part límit SE, estès damunt la plana alluvial que voreja els dos rius i les terrasses més baixes de la depressió segrianenca El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana, des del seu pas…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt…

El sector septentrional del terme forma part de la plana regada de la dreta de la Tet rec de Corbera , que prové de Bulaternera i desguassa a la Tet a Sant Feliu d’Amunt La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l’agricultura substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus De les 300 ha de superfície agrícola, 159 són dedicades als arbres fruiters, 109 a la vinya i 61 a les hortalisses Hi ha una empresa de la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables El 1856 se segregà de Corbera del Castell…