Resultats de la cerca

Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial

Les terres no conreades més de 300 ha són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous el taronger hi és el conreu predominant Al secà, en retrocés, hom conrea vinya moscatell, garrofers, ametllers i oliveres La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació El poble 167 h agl 2006, castellonetins 172 m alt és al sector més pla del terme L’església parroquial Sant Jaume fou iniciada el 1729

Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre els anys…

L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules…

Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254…

El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans…

Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila…

El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani amb la marjal d’Albuixec, a tocar de l’autopista de Barcelona A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar 60 ha A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries plàstics, paviments És dels pocs municipis…

El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…