Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
manuelí
El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra també de…
restauració
El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…
art etiòpic
art etiòpic Fresc del monestir de Kebran, al llac Tana
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Etiòpia.
El caràcter híbrid d’algunes de les seves manifestacions no permet de distingir si són obra d’artistes estrangers, influïts per la tradició local, o de nadius que seguien models estrangers Cal cercar les restes més antigues d’aquest art en les representacions rupestres, humanes i zoomòrfiques, de la zona d’Eritrea Les invasions de pobles sud-aràbics que hi hagué al territori d’Etiòpia es reflectiren en l’anomenat període paleoetiòpic , del qual encara hi ha restes, principalment a la ciutat d’Axum Els temples, els palaus i les tombes mostren un tipus d’edifici alçat sobre un podi de grades,…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…
pessebrisme
Diorama del germà Gilbert Galceran del monestir de Santa Maria de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)
© Monestir de Santa Maria de Solius / Generalitat de Catalunya
Folklore
Art
Afecció i art de construir pessebres.
Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
art japonès
art japonès El Temple d’or, a Kyoto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al Japó.
Té un caràcter religiós i civil alhora, és d’una gran elegància i un notable refinament i concedeix molta importància al buit L’arquitectura és en llinda, i empra gairebé únicament la fusta L’escultura empra fusta, metalls, vori i laca, però no té cap gran importància, car hi ha poca escultura religiosa i l’ornamentació no és mai exuberant La pintura utilitza les tècniques de l’aquarella i l’aiguada sobre suports de paper o seda, en forma de rotlles desplegables horitzontalment kakemono o verticalment makemono L’art japonès es divideix en diversos períodes El primer període del s VI aC al…
art tailandès
Art
Art desenvolupat a Tailàndia.
Abans del predomini dels tais tai s XIII floreixen estils molt diversificats, atesa la varietat de regnes, que desenvolupen temes iconogràfics i tipus arquitectònics de l’Índia, sobretot budistes Les primeres troballes pertanyen a la cultura khmer s VII-XII, cultura que a poc a poc fou suplantada per la dels tais, que atenyeren llur esplendor al s XIII El període tai es caracteritza per una unificació i reelaboració, sobretot en el camp urbanístic s’hi destaquen les ciutats de Sukhothai i Chiang Mai, pensades segons una planta rectangular delimitada per un triple bastió i per quatre portes d’…
art coreà
Art
Art desenvolupat pel poble coreà, amb una intensa influència xinesa, que, interpretada amb veritable personalitat, Corea transmeté al Japó.
Els períodes que cronològicament estructuren la història de l’art coreà són els de Lolang segle I aC — segle IV dC, els Tres Regnes segle I aC — segle VII dC, Silla segles VII-IX, Koryo segles X-XIV I Choson segle XIV — any 1900 Amb un passat prehistòric on sobresurten la sèrie de peces de bronze per estil i tècnica, connectables amb l’art escita i els diversos dòlmens com el d’Unyul, Corea inicià la seva producció artística d’influència xinesa amb el període dels Tres Regnes al nord, en el de Koguryo, es destaquen els milers de tombes de Pyongyang, de cambres decorades amb murals de temàtica…