Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint imiten l’…
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…
estructurisme
Art
Corrent artístic basat en la creació d’unes formes tridimensionals, regulars i pintades amb colors plans i estructurades damunt un suport.
Centrat en l’obra de ChBiederman, constitueix el pont mal conegut i, a la seva època, marginat entre el neoplasticisme i els corrents cinètics i de l' op-art
Hermann Obrist
Art
Artista plàstic suís.
Es formà a Karlsruhe 1888 i a París Artista polifacètic, obrí un taller de brodats a Florència 1892, i el continuà a Munic dos anys més tard Fou cofundador de la revista Vereinigte Werkstätten für Handwerkskunst 1897 Dissenyà també mobiliari i conreà l’escultura Típic representant del Jugendstil, la seva obra reflecteix constantment un moviment ondulant, centrat gairebé sempre en motius vegetals, que ell coneixia bé gràcies als seus estudis d’història natural previs als artístics Les seves columnes, entre fantàstiques i florals, el relacionen molt de prop amb Antoni Gaudí
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…
art australià
Art
Art desenvolupat a la moderna Austràlia.
Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos El primer gran artista fou Arthur Streeton 1867-1943, estilísticament relacionat amb l’impressionisme Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting 1939 posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’expressionisme Russell…
Hannah Collins
Art
Artista plàstica anglesa.
Viu i treballa a Barcelona La seva obra s’ha centrat fonamentalment en la fotografia Estudià a la Slade School of Fine Arts i obtingué la beca Fulbright Hays Scholarship per a estudiar als EUA Durant la dècada dels vuitanta, les imatges mostren interiors escenificats dels quals sorgeixen figures sense identitat, objectes com natures mortes, també llocs abandonats, paisatges desèrtics i fragments de cel Sovint utilitza grans formats, conferint així a les imatges un sentit quasi monumental En tot moment les seves obres investiguen els mecanismes de la visió i la dinàmica de l’…
minoic
Art
Història
Nom donat pels arqueòlegs, des de les excavacions d’Evans a Cnossos, al començament del segle XX, a la civilització prehel·lènica de Creta, entre el 2700 i el 1100 aC, aproximadament.
Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el…
Otto Muehl
Art
Artista austríac.
Mobilitzat a 19 anys, prengué part en l’ofensiva de les Ardenes 1944, experiència que el marcà Després de la Segona Guerra Mundial exercí com a mestre i terapeuta i alhora es familiaritzà amb les teories de Wilhelm Reich sobre el potencial alliberador del sexe A partir d’aquesta doctrina articulà la seva trajectòria artística al voltant del rebuig total a normes i convencions, als quals contraposà els impulsos i els instints més elementals sense cap mena de restriccions Les seves obres, moltes vegades explícitament escatològiques, cercaren provocar sempre sensacions viscerals, bàsicament…
Antoni Abad
Art
Artista plàstic.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia Primerament la seva obra, a mig camí entre l’escultura i la installació, es basà en l’acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa sèries fotogràfiques i l’ús de materials industrials Els anys 1986 i 1987 exposà a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, i entre les exposicions collectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona 1983, Actitudes Madrid, 1986-87 i Confrontaciones palau…