Resultats de la cerca

Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…

A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una expressió…

Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…

La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets…

Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, s IX el segon segles X-XV…

Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la…

L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició artística per una banda, la d’…

En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…