Resultats de la cerca

El moment d’esplendor correspon a la dinastia bagràtida segles IX-XI La característica fonamental de l’arquitectura és la construcció en pedra, en lloc del maó que acostumaven a utilitzar els seus contemporanis bizantins A les esglésies de la primera època, mal conservades, s’endevina la planta basilical amb volta de canó Cap als segles VI-VII s’imposà la planta central amb cúpula cònica sobre tambor església de Zvartnoc, segle VII, o, més freqüentment, poligonal església de Santa Hripsime, a Vagaršapat, segle VII església dels Apòstols, al llac Sevan, segle IX etc A la darrera…

L’arquitectura es destaca, sobretot, per les muralles de tipus ciclopi, per la construcció del palau reial amb una gran sala mégaron, precedent del temple grec clàssic, i per les grans tombes circulars amb falsa cúpula Bé que l’escultura monumental és escassa, no manca alguna notable representació, com el relleu de la Porta dels Lleons que presideix la ciutadella La ceràmica, a torn, és normalment decorada amb pintura de temes geomètrics

L’època de màxima esplendor correspon als segles XVII i XVIII, amb les missions jesuítiques, en les quals els estils europeus es barregen amb característiques indígenes Iniciades al començament del segle XVII, a mitjan segle n'hi havia unes trenta, totes amb un disseny urbanístic semblant, de planta centralitzada Construïdes en principi de fusta i maó, les darreres ja eren íntegrament de pedra Les més importants foren les de San Ignacio, San Cosme, Jesús i Santa Trinidad Al segle XIX s’imposà el neoclassicisme catedral d’Asunción, palau del Gobierno El Panteón és també d’…

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX el segon segles X-…

Els exemplars més antics, de petites dimensions, tenen una decoració geomètrica, però l' estil geomètric pròpiament dit 900-700 aC atenyé la seva plenitud en els vasos dits del Dípilon, craters o àmfores de grans dimensions en què ja apareixen figures humanes, tractades molt esquemàticament Des de la segona meitat del segle VIII la representació esdevingué més realista Amb els vasos protoàtics 700-600 aC, pintats en negre sobre argila clara, començà l’exportació, especialment a Etrúria constitueixen la transició devers el gran estil àtic de figures negres sobre fons vermell a partir del 600…

Abans del predomini dels tais tai s XIII floreixen estils molt diversificats, atesa la varietat de regnes, que desenvolupen temes iconogràfics i tipus arquitectònics de l’Índia, sobretot budistes Les primeres troballes pertanyen a la cultura khmer s VII-XII, cultura que a poc a poc fou suplantada per la dels tais, que atenyeren llur esplendor al s XIII El període tai es caracteritza per una unificació i reelaboració, sobretot en el camp urbanístic s’hi destaquen les ciutats de Sukhothai i Chiang Mai, pensades segons una planta rectangular delimitada per un triple bastió i per…

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…

Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Marès…

Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de…

El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…