Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Francesc Fontbona i de Vallescar
Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
orfisme
Art
Mot inventat pel poeta G. Apollinaire durant una conferència que pronuncià a Berlín l’any 1912 en ocasió de l’exposició que feu R. Delaunay a la galeria Der Sturm.
Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte
Paul Durand-Ruel
Art
Marxant francès, fill de Jean-Marie F. Durand, impulsor de l’escola de Barbizon.
Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents
perspectiva central
Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció
o pol
.
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
historiografia de l’art
Art
Ciència especialitzada a historiar els fets artístics.
Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
gravat
La Torre de Londres en un gravat del segle passat de Thomas Hosmer
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte.
Pren també el nom de prova i d’ estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part corresponent als blancs…
pintura al pastel
Pintura al pastel sobre paper, Autoretrat de Maurice Quentin de La Tour (1750)
Musée de Picardie, Amiens
Art
Tècnica pictòrica consistent en l’aplicació del pastel damunt paper generalment granulat, protegit amb una preparació de cola, pedra tosca i pols de marbre o vidre.
El seu origen és molt discutit Ja H Holbein la utilitzà JA Thiele la divulgà a Alemanya Entre els nombrosos artistes que l’han conreada cal esmentar MQ de La Tour, JBS Chardin, JB Perronneau, R Carriera, JB Greuze, F Boucher
art peruà
Art
Art desenvolupat al Perú.
Durant l’època colonial la influència hispànica és la característica essencial de l’arquitectura peruana, que en molts casos repeteix els models de la península Ibèrica, bé que amb aportacions indígenes, sobretot pel que respecta a la decoració, molt rica i d’una gran personalitat Els materials emprats són lleugers, adequats als freqüents terratrèmols del país Mudèjar és l’església del convent de Santo Domingo de Lima Renaixentista és la catedral de Cusco A la fi del segle XVII i durant tot el segle XVIII triomfà plenament el barroc església de la Compañía d’Arequipa catedral, reconstruïda,…