Resultats de la cerca

Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…

Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006aC, i el palau reial , assiri…

Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder

La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…

D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…

Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut potser Apollo,…

La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya s IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli s II aC, Thūpārāma s III aC i Jetavana s IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons En la pintura cal…

L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…

Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de…

Al Pròxim Orient, abans de la invenció de la ceràmica, es trobaren els més antics exemplars de pedra A partir del cinquè milleni aC aparegueren, sobretot a Nínive i Susa, peces de terrissa de color marró, negre o blanc sobre color cru o crema, amb motius geomètrics Una peça sumèria important és el vas d’ofrena a Gudea A Mesopotàmia també es treballaren vasos en metalls nobles en són un exemple els de la vaixella d’or de les tombes reials d’Ur Els vasos egipcis més antics foren fets amb diversos materials, com ara ceràmica, basalt, diorita i granit Cap al període de l’Imperi Antic…