Resultats de la cerca

Fou deixeble de JAWatteau El 1729 anà a Portugal, on aviat tingué un gran èxit Fou nomenat pintor de la cort i membre de l’Acadèmia de Pintura de Lisboa Allí transmeté la influència del seu mestre Pintà nombrosos quadres per al palau del duc de Cadaval

Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi

Educat a Dresden, seguí la tradició alemanya expressionista Kokoschka, O Dix, Grosz, l’experiència del Bauhaus de Berlín i la influència de Moholy-Nagy, amb qui realitzà el primer viatge a París 1932, on s’installà l’any 1935 allí contactà amb Ozenfant, Léger, Arp, Calder, etc De primer es dedicà a la fotografia, fins el 1939 En 1946-51 esdevingué capdavanter de l’anomenada abstracció lírica europea, amb una acusada personalitat en la seva obra, antigeomètrica i informalista , introduí la mobilitat de l’espai i la influència del pensament oriental

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz

La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets

El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs Castelao artista…

Als anys quaranta s’installà a Madrid, on feu cartells per a cinemes Després residí a París, Roma i Londres fins que s’installà definitivament a Nova York l’any 1949 Allí conegué els artistes de l’anomenada action-painting Pollock, De Kooning, Kline, entre d’altres, amb els quals exposà i en el qual moviment ha estat sovint inclòs Més enllà d’adscripcions, la seva obra presenta clares ressonàncies de les fonts populars andaluses, en l’encès cromatisme i la importància del negre Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, fou reivindicat els anys…

Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on retratà…

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…

Es formà a Pàdua, on és documentat des del 1441, al taller de FSquarcione Desenvolupà per primera vegada les seves experiències sobre la perspectiva, apreses d’Andrea del Castagno i Donatello, en la decoració de la capella Ovetari 1448-51 a l’església dels Eremitani a Pàdua D’aquesta primera etapa és també el Retaule de la Mare de Déu de l’església de San Zeno de Verona les tres escenes de la predella són al Musée du Louvre Crucifixió i al Musée des Beaux-Arts de Tours Oració a l’Hort i Resurrecció Casat amb la filla de Iacopo Bellini, rebé la influència de l’estil dels pintors d’aquesta…