Resultats de la cerca

Partidari del general Urquiza, lluità a Cepeda 1859 i a Pavón 1861 El 1863 publicà Vida del Chacho , vindicació de la figura del capitost de la Rioja Vicente Peñaloza i atac a la política de Sarmiento Assassinat Urquiza 1870, s’uní a les forces de López Jordán, però arran de la desfeta de Naembé passà al Brasil Novament a l’Argentina, el 1872 publicà El gaucho Martín Fierro el 1879 aparegué La vuelta de Martín Fierro , segona part En aquest extens poema, màxima expressió de la literatura gautxesca , el gautxo és un ésser rebel, que l’ordre social empeny cap al crim, la deserció i l’exili

Fou músic, pianista, i es donà a conèixer com a narrador a través d’uns relats amb gran dosi d’humor i de fantasia, gairebé surrealista De la seva obra es destaquen Libro sin tapas 1929, La envenenada 1931, Nadie encendia las lámparas 1946, La casa inundada 1968, Tierras de la memoria 1965, etc

Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los besos en el pan…

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir…

Catedràtic 1968-86 de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània Palabra de honor 1967, Memoria dunha edá 1976 i, sobretot, el cicle Mesteres 1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976 i  Liturxia do corpo 1983, que aplega el més destacat de la seva obra Posteriorment, publicà  Noite do degaro 1994,  Do tempo posuído Poesía 1960-2000 2003,  Herdo do canto 2006,  Caeira…

Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer el 1680 La…

Cap al 1529 sorgiren, amb la figura del conqueridor, les primeres cròniques i epístoles Pel que fa a la poesia, existí una tradició popular força arrelada en la qual es destaca la figura de Rosas de Oquendo El Romanticisme no tingué repercussió en la literatura panamenya La primera generació d’escriptors, que s’inicià sota el signe de Rubén Darío, fou essencialment poètica, llevat de Darío Herrera i de Salomón Ponce Aguilera, que escriviren també en prosa De la primeria del segle XX cal destacar Ricardo Miró la seva revista Nuevos ritos , fundada el 1907, fou un dels òrgans…

La preocupació indigenista fou l’element primordial de la literatura del s XIX En aquesta tendència destaquen Manuel Jesús Galván amb la novella històrica Enriquillo 1877, José Joaquín Pérez amb Fantasías indígenas 1877, el costumista Gregorio Billini amb Baní o Engracia y Antoñita i Gastón Fernando Deligne amb Galaripsos 1908 Entre el 1920 i el 1950, i a redós de les revistes El Día Estético i La Poesía sorprendida , es formaren uns grups de poetes entre els quals es destaquen Domingo Moreno Jiménez, Rafael Augusto Zorrilla, Tomás Hernández Franco, Franklin Mieses i Freddy Gabon…

Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis, entre d’altres…

De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…