Resultats de la cerca

A part els quatre vedes Veda , escrits en sànscrit vèdic literatura vèdica, la literatura sànscrita és representada pels texts restants de la śruti Brāhmana, Āraṇyaka , Upaniṣad, escrits en un sànscrit proper al de la gramàtica de Pāṇini i per la immensa literatura èpica del Mahābhārata i del Rāmāyana Des del punt de vista estrictament literari, el sànscrit disposa d’una rica tradició dramàtica representada per les obres de Bhāsa, Kalidasa i Harṣa En el gènere narratiu sobresurt la collecció de faules didàctiques o Panchatantra Constitueix una secció important la literatura doctrinal…

Autor d’un centenar de petits poemes eròtics on planteja les diverses situacions de la relació amorosa, que han esdevingut peces clàssiques

La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit

El nucli doctrinal més antic fou reunit dins un cànon , del qual hom conserva una versió completa en pali, el Tipitaka de l’escola Theravāda L’escola Sarvāstivāda posseïa un cànon sànscrit, del qual només resten fragments L’ús respectiu del pali i del sànscrit distingí en general la literatura de les dues direccions fonamentals del budisme el Hīnayāna i el Mahāyāna En la literatura pali extracanònica cal citar els comentaris directes de Buddhaghoṣa segle V, les cròniques històriques Dīpavamsa i Mahāvaṁsa segle V i obres d’imaginació i d’erudició El volum de la literatura Mahāyāna…

Posseeix una notable diferenciació dialectal, manifestada en els dialectes arcaics El merina , dialecte més evolucionat, esdevingué llengua oficial el 1820 Escrit en caràcters llatins, conserva trets austronèsics en el lèxic i l’estructura morfològica Ha manllevat un nombrós vocabulari del sànscrit, de l’àrab i del swahili principalment La literatura malgaixa és d’una gran riquesa popular i consta de nombrosos proverbis, oracions, històries, contes i poemes

Fou professor de llengües orientals a Erlangen El 1814 publicà Deutsche Gedichte ‘Poesies alemanyes’, volum d’inspiració antinapoleònica, format per Geharnischte Sonette ‘Sonets cuirassats’ i Kriegerische Spott-und Ehrenlieder ‘Cants guerrers d’irrisió i d’honor’ En la seva poesia posterior intentà d’adaptar la lírica oriental sànscrit, persa, hebreu, etc Ostliche Rosen ‘Roses d’Orient’, 1822 i Die Weisheit des Brahmanen ‘La saviesa del braman’, 1836-39, poema didàctic compost de 3 000 pensaments

La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932

Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de…

Els primers testimoniatges escrits, del segle X, tracten temes de balades i cançons populars Dues llengües han contribuït a influir la literatura posterior el sànscrit, llengua de l’erudició, i el tàmil, llengua de l’administració durant un llarg període Probablement del segle XIII, el Rāmacaritam , poema basat en el Yuddhakānda del Rāmāyana , és la més important de les obres influïdes pel tàmil Al segle XIV destaquen el Sandēśa kāvyas , el Campus on s’introdueix la prosa i l' Onnunuli Sandēśan , obres escrites en un dialecte literari, el manipravālam, fortament influït per la llengua…

La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca, i Upanisḥad, fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa segles IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…