Resultats de la cerca

Es doctorà en química a la Universitat de Chicago el 1952 Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la US National Academy of Sciences Juntament amb Paul Crutzen i Mario Molina obtingué el premi Nobel de química l’any 1995 per la seva aportació a l’estudi de la formació i descomposició de l' ozó atmosfèric

Els països que pel seu escàs grau de desenvolupament emeten quantitats petites d’aquests gasos disposen de drets d’emissió que poden comercialitzar amb països que, per continuar el seu desenvolupament, necessitarien emetre més dels màxims permesos Aquest comerç internacional de drets és un dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto perquè els estats amb més emissions es vagin adaptant, mitjançant l’aportació econòmica que suposa la compra de drets, al límit màxim d’emissions

En meteorologia, la calor latent es refereix sempre als canvis de fase de l’aigua, única substància que pot realitzar aquestes transformacions en el rang de temperatures atmosfèriques El seu paper és cabdal en el balanç d’energia del sistema Terra-atmosfera el flux de calor latent per evaporació a la superfície terrestre és més de tres vegades superior a la suma dels fluxos de calor per conducció i convecció A escala global, la calor latent absorbida en l’evaporació a les zones equatorial i tropical i transportada a latituds més altes per la circulació atmosfèrica com passa a les cèllules d'…

L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’escorriment i les pèrdues per…

Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa…

Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut…

Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur…

Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…

Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Mallorca el 1856, i el 1857 passà a Salamanca i posteriorment a Lleó, on estudià ciències El 1861 era professor de novicis en física, ciències naturals, química, història natural, matemàtiques i música El 1868, amb la supressió de l’orde jesuïta a la península Ibèrica s’exilià temporalment a França, on completà la formació i el 1869 fou ordenat sacerdot El 1870 fou destinat al Colegio de Belén de l’Havana, on es feu càrrec de l’observatori Entre altres tasques feia diàriament anàlisis meteorològiques i el pronòstic del temps, que publicava la…