Resultats de la cerca

El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica 

És anomenat també mosaic hidràulic La rajola d’un mosaic és formada per tres capes La capa fina és feta amb pòrtland blanc, sorra fina de marbre i els colorants generalment òxids artificials que hom vulgui afegir-hi la capa intermèdia, anomenada brasatge , és feta amb sorra i pòrtland aquest, absolutament eixut, per tal que es prengui amb l’aigua ja presa de la capa fina i la capa inferior, dita gros , és de pòrtland i sorra o grava, amb una mescla molt pobra de ciment En la fabricació hom sotmet la rajola a pressions de 100 kg/cm 2

Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de construir i que…

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions…

Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…

Les preses més importants són les destinades a detenir l’aigua, i entre aquestes cal diferenciar les construïdes per contenir-la o regular-ne el curs i les construïdes per embassar-la Les preses de contenció o Diferents tipus de preses d'embassament de terra amb nucli impermeable i de volta © Fototeca preses de regulació són construïdes transversalment al corrent d’un riu o d’un canal, per tal de crear un determinat desnivell entre la part del corrent aigua amunt i la d’aigua avall i, així, fer navegable la zona d’aigua amunt, per tal de crear un saltant aprofitable per a la utilització de l’…

Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…

Generalment, comprèn dues habitacions i els serveis corresponents