Resultats de la cerca

Neix al vessant sud de l’Himàlaia i desemboca al golf de Bengala Format per la unió de dos ramals l’Alaknanda i el Bhāgīrathi, travessa l’Himàlaia i penetra a la gran plana indogangètica, on té la major part del curs i on els principals afluents del nord l’han desviat cap al sud Durant el recorregut rep nombrosos afluents el Ghāghra, el Gandak, el Kosi i el Jamuna per l’esquerra i el Son per la dreta Aquests rius, alimentats per la fusió de la neu de l’Himàlaia, experimenten grans crescudes, que augmenten amb l’aparició de les pluges del monsó, la qual cosa fa que el cabal del Ganges sigui…

Neix a les Southern Uplands, flueix en direcció SE-NW i desguassa al Firth of Clyde, l’estuari més profund de la costa occidental escocesa uns 103 km des de Dumbarton fins a l’illa Ailsa Craig, on hi ha els ports de Dumbarton, Port Glasgow i Greenock Les aigües del riu mouen hidrocentrals, i un canal navegable l’uneix amb el riu Forth A les seves vores hi ha el complex de drassanes més important de la Gran Bretanya

Neix al llac Ladoga i desemboca al golf de Finlàndia formant un delta, en el qual hi ha la ciutat de Sant Petersburg Té un cabal mitjà de 2480 m 3 /s Es glaça de desembre a abril El 15 de juliol de 1240 Alexandre Nevski hi obtingué una victòria sobre els suecs, els quals intentaven de dominar les ciutats comercials del nord de Rússia Per aquesta victòria, símbol de la independència russa, Alexandre rebé el sobrenom de Nevskij ‘del Neva’

Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud…

L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades

Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi…

Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la…

Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats de tardor i…

A les seves vores hi ha importants ciutats industrials