Resultats de la cerca

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…

Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent

Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu

El terreny uns 3,4 km 2 fou comprat el 1856 i fou urbanitzat pels arquitectes Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux

Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…

Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…

Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…