Resultats de la cerca
Es mostren 3673 resultats
Josep Maria Palau i Camps
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturg.
Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma Conreà el teatre, la poesia i la novella Com a autor dramàtic collaborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes 1949 Després publicà S’ha venut un home 1957, premi Ciutat de Palma 1956 i Del cel i de la terra 1974, entre d’altres Pel que fa a la poesia, és autor de Mosaic d’espurnes 1951 i D’Orient i d’Occident 1959, de caràcter humorístic i sentimental El 1959 edità el llibre costumista sobre Palma, Carrers, places i un rellotge 1959 Escriví la novella realista Els trasplantats 1963, premi Ciutat de Palma…
,
Jordi Pàmias i Grau
Jordi Pàmias i Grau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a Cansada veu 1974, a Memòria d’un…
,
Joan Palou i Coll

Joan Palou i Coll (Fotografia de J. Truyol)
© Fototeca.cat
Teatre
Dret
Política
Literatura catalana
Advocat, polític i autor dramàtic.
Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…
,
Berenguer de Palou
Literatura catalana
Música
Trobador en llengua provençal.
Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada en segones…
, ,
Josep Palomer i Alsina
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…
,
Joan Palomba

Joan Palomba
© Família Balata-Palomba
Educació
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista, folklorista, poeta i mestre d’escola.
Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de difusió del català…
,
Pere de Palol i Poch
Literatura catalana
Poeta.
Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès i El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya de Barcelona Publicà els reculls poètics Ramell de violes 1879 i Balades 1881, i el poema històric Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista
,
Miquel de Palol i Felip
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc 1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i evolucionà,…
,
Joan Lorenzo Palmireno
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…
,
Giuseppe Parini
Literatura catalana
Poeta.
Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides també a Odi i el…