Resultats de la cerca

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres Els seus…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià, quan …

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…

Vida i obra Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio  redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…