Resultats de la cerca

De jove residí a Catalunya —el seu pare fou governador civil de Girona— i fou amic de Josep Carner i de Josep Mde Sagarra —de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic , entre altres— Traduí obres de Maragall Fou redactor de La Publicidad , corresponsal d' El Sol de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Publicà poesia postsimbolista Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí , obres de teatre i novelles Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà

De formació autodidàctica, és un poeta intuïtiu i apassionat, amb una obra de gran complexitat lèxica i riquesa conceptual constituïda pels reculls Manoll 1997, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó, i Esfera Traspunt en la serena 2001

Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

De família barcelonina, inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484 Fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Féu una llarga estada a Nàpols 1466-79 i el 1479 s’establí a Barcelona Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica —una trentena de composicions— hom observa una de les darreres manifestacions de la tradició trobadoresca, una molt acusada influència d’Ausiàs Marc i una certa influència italiana i francesa, prou superficials, i una més…

Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actesculturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista “La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo”, de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com “Joventut”, “El Eco de Sitges”, “Pèl & Ploma”, La Revista , “L’Amic de les Arts”, El Poble Català , “Arc Voltaic” i “UnEnemic del Poble”, entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona, i morí els primers dies d’abril del 1496 Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català,…

A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…

Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central…

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…